ELS MATERIALS DE DIBUIX

Hi ha dos qüestions bàsiques a tindre en compte per començar a dibuixar: la ferramenta de traçat i la base. I els elements més comuns són LLAPIS I PAPER.

 TRAÇAT. EL LLAPIS.

 El llapis està compost d’una mina feta d’una mescla de grafit i argila o carbó de llenya envoltat per un prisma de fusta per subjectarla. Al pressionar el paper amb el llapis, la mina es desfà i coloreja el paper. Depenent de la quantitat de grafit que conté, la mina pot ser més dura o més tova. Els diferents tipus de duresa estan numerats i denominats segons la lletra H o B.

·H. Llapis durs. Traç més claret, net, fi i precis. S’empren per a dibuix tècnic.

·B. Llapis blans. Traç més obscur, brut, gruixut i suau. S’empren per a dibuix tècnic.

 Els llapis tipus HB són els més habituals, ja que són els que es poden utilitzar tant per a dibuix tècnic com artístic, i són els que s’empren normalment per escriure.

Tipus de mina. es.wikipedia.com

 ALTRES INSTRUMENTS DE TRAÇAT

 A més del llapis, podem emprar el portamines, una mena de bolígraf que en compte de tinta conté mines. Aquestes es numeren igual que els llapis i poden tindre gruixuts diferents. Gràcies a la seua secció constant tenen un traçat més precís.

 Els retoladors i els estilògrafs funcionen amb tinta, sent aleshores permanents, i poden tindre la punta de diferents formes i grandàries i tinta de tipus diversos.

Gruix d'estilògrafs. hullaballoo.co.uk

 LA GOMA D’ESBORRAR

 La goma d’esborrar, com el seu nom indica, serveix esborrar, és a dir, eliminar del paper el grafit del llapis. Està feta de cautxú i hi ha de diferents tamanys i dureses.

Gomes diferents. helloartsy.com

 SUPORTS DE DIBUIX. EL PAPER

 Com a les altres ferramentes, de paper també hi ha de diversos tipus, grandàries, gruixos i acabats.

 El gruix o gramatge indica la massa per unitat de superfície. El més comú és el de 90 g/m2. Per a imprimir amb més qualitat s’utilitzen papers de gramatge superior, sobre els 100 g/m2 i per dibuixar amb qualitat, el més habitual és emprar el paper d 130 g/m2.

 La grandària o format estàndard s’estableix segons diferents normes. La més utilitzada és la DIN (Deutsche Industrie Norm), i el format més comú és el DIN A4 (210 x 297 mm). Atenció! No confondre el DIN A4 amb el “full” o “foli” de les llibretes clàssiques. Aquest segon és més gran!

Formats de paper DIN. www.din-formate.de

 A més, una altra classificació del paper és segons el seu acabat. Pot ser mat, setinat, llis, rugós, blanc, pintat, reciclat…

Aquest text està estructurat seguint els apartats de “1.Materials de dibuix” del llibre “Tecnologies 1r Secundària” de l’editorial Oxford, Sèrie MOTRIZ, Projecte Àmfora. ISBN: 978-84-673-4072-3.

Les imatges són de:

es.wikipedia.org, hullaballo.co.uk,helloartsy.com i www.din-formate.de. Cadascuna està referenciada a peu d'imatge.

LA HISTÒRIA DE LES TECNOLOGIES EN L'EDUCACIÓ

Tecnologia.

 1. Conjunt de teories i de tècniques que permeten l’aprofitament pràctic del coneixement científic.

2. Tractat de la terminología técnica.

3.Llenguatje propi d’una ciència o d’un art.

4. Conjunt dels instruments i procediments industrials d’un determinat sector o producte.

(traducció del diccionari de la Real Academia de la Lengua)

Des de l’Antiguitat s’ha emprat la tecnologia aplicada a l’educació, com s’esmenta a la primera accepció de la seua definició, per a arribar al coneixement científic mitjançant la pràctica.

A l’Antiga Grècia Pitàgores ensenyava els seus alumnes les seues teories, a la Xina s’inventà el paper on posteriorment s’escriurien i transcriurien tota classe d’hipòtesi i teories, primerament a mà i després amb l’imprenta inventada per Gutenberg.

A les escoles i instituts de tot arreu s’ha anat innovant a mesura que anava millorant-se la qüestió tecnològica. Primer van arribar les pissarres i el guix que ajudaven (i continuen ajudant) els mestres a donar les seues explicacions. Després aparegueren les meravelloses diapositives amb el soroll característic  de la seua bombeta. I finalment l’era dels ordinadors i l’internet ha permés disposar a les aules projectors d’allò més avançats i ordinadors equipats amb tot tipus de programes per a l’ensenyament dels alumnes.

És hora d’arribar més enllà i aconseguir a través de la xarxa que els alumnes puguen organitzar el seu temps lliure per jugar i també per continuar amb el seu aprenentatge. Simplement hem d’apropar-los les eines.

Ací vos deixe un video molt simpàtic on es pot veure com s’ha desenvolupat la tecnologia al llarg del temps a les aules. Disfruteu!

QUÈ SIGNIFICA SER DOCENT EN EL SEGLE XXI?

El segle XXI es caracteritza fonamentalment per l'avançament desmesurat de les noves tecnologies i per la manca de solucions eficaces per a resoldre els problemes de desigualtats socials i mediambientals en el món.

  D' una  banda el docent hauria d'adaptar-se a aquestes situacions noves que la societat demana. De l'altra banda hem de considerar també els contextos socioculturals i familiars dels alumnes, moltes vegades complicats.

  Sóc professora de tecnologies, funcionària definitiva des de l'any 2000. A poc a poc, he millorat la meua formació tecnològica, altrament no haguera pogut adaptar-me al ritme frenètic de canvis en els continguts de la meua matèria. Amb el temps m'he tornat flexible: això vol dir que he aprés a no perdre els nervis i comprendre una mica a l 'alumne. Al voltant de les noves tecnologies he de dir que l'addicció dels xics i xiques a aparells variats ( consoles, mòbils, ordinadors....) em fa por. Alumnes dormint a les primeres hores, és a dir, classes buides, perquè passen “wassapeant” fins  les 3 o les 5 de la matinada i altres situacions paregudes m'obliguen a fer una reflexió final:

-les tecnologies poden curar o matar , reunir o separar persones , ajudar o perjudicar... finalment, l'elecció és nostra.